22 I quan la filla mateixa d’Herodies va entrar i va dansar, va agradar a Herodes i als qui seien a taula amb ell; i el rei va dir a la noia: Demana’m el que vulguis, i t’ho donaré. 23 I li va jurar: Allò que em demanis, t’ho donaré, fins a la meitat del meu regne. 24 Ella va sortir i va dir a la seva mare: Què he de demanar? I ella va dir: El cap de Joan el Baptista. 25 De seguida ella va entrar de pressa on era el rei i li va demanar: Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan el Baptista. 26 I el rei es va entristir molt; però, a causa dels juraments i dels qui seien a taula, no va voler refusar-la.
