John Stuart Mill (1806-1873) va ser un filòsof, economista, funcionari i pioner del feminisme anglès que va contribuir enormement a l’empirisme i a la filosofia política liberal.
Mill va donar una nova profunditat a l’utilitarisme, una teoria ètica desenvolupada per Jeremy Bentham. En la societat utilitarista, les accions són justificables mentre produeixin la màxima felicitat per al màxim nombre de persones i redueixin el contrari. Així doncs, el principi fonamental de la moralitat dels utilitaristes és el Principi de la Màxima Felicitat: fer accions per satisfer els nostres desitjos i produir el bé més gran. Mill destaca que un manament bíblic «Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix» constitueix la perfecció ideal de la moralitat utilitarista. Amb la mirada posada en la millora de la humanitat, Mill creia que si intentéssim apropar-nos tant com fos possible a aquest ideal, el món aniria millor. Mill admetia que, igual que altres principis morals, l’utilitarisme no és un codi ètic perfecte, però que això no és culpa del sistema, sinó de la naturalesa complicada dels afers humans.
