Immanuel Kant (1724–1804), filòsof alemany, és considerat un dels pensadors més influents de la història de la filosofia occidental. Encara avui té una gran influència, i va fixar les bases de la metafísica, l’epistemologia, l’ètica, l’estètica, la filosofia política i altres camps.
Sobre la moral:
Segons Kant, la moralitat no pot basar-se en la felicitat o el plaer, perquè això és subjectiu i pot variar d’una experiència a una altra. L’estatus moral s’ha de definir per la nostra bona voluntat i el deure arrelat en la raó. Kant va formular dos principis per a les nostres accions morals:
1) Universalitzabilitat. Actua només segons aquella màxima que puguis voler alhora que es converteixi en una llei universal. Per exemple, el robatori és immoral, ja que no podem imaginar un món on aquesta acció fos universal.
2) La humanitat com a fi en si mateixa. Actua de manera que els éssers racionals no puguin ser tractats mai només com a mitjà per a un fi. Fer servir algú només com a mitjà és com usar-lo com un instrument sense el seu acord; sovint això implica fer una falsa promesa, atacar la llibertat i la propietat dels altres, fer mal, etc.
Sobre l’idealisme transcendental:
Kant defensa que no podem experimentar els objectes si no podem representar-los en l’espai i el temps. Així, més enllà del món de l’experiència, no hi pot haver sensacions d’objectes perquè l’enteniment pugui jutjar. En aquest context, Kant sovint va fer servir arguments transcendentals a les seves obres: comencen per un aspecte acceptat de l’experiència i després dedueixen què ha de ser veritat perquè aquell tipus d’experiència sigui possible.
Sobre els judicis estètics:
Segons Kant, un judici estètic té quatre característiques principals:
1) És desinteressat, vol dir que alguna cosa ens agrada perquè la jutgem bella,
2) És universal, vol dir que una part d’aquest judici és esperar que els altres hi estiguin d’acord,
3) És subjectiu, vol dir que no hi ha una propietat objectiva d’una cosa que la faci bella,
4) No ens dona coneixement de l’objecte, perquè es basa en els sentiments que tenim sobre les seves propietats i no pas en les propietats mateixes. Si dic “aquesta pintura és bonica”, no dono informació sobre la pintura. No és un judici veritable o fals, sinó un judici que mostra la meva actitud envers un objecte concret.
