Niccolò di Bernardo dei Machiavelli (1469 – 1527) va ser un escriptor, diplomàtic i historiador italià que sovint ha estat considerat el fundador de la ciència política moderna. Encara que Maquiavel sembla que mai no es va considerar a si mateix un filòsof, va contribuir a un gran nombre de debats importants en la filosofia política. Maquiavel va ser el primer teòric que va fer una separació entre realisme polític i idealisme polític, ja que, des de l’època d’Aristòtil, la política havia estat estretament lligada a l’ètica i a la moral. En aquest context, Maquiavel va destacar que un governant no s’ha de preocupar només de la seva reputació, sinó que, de vegades, també ha de fer servir de manera calculada la força bruta o l’engany. En el seu tractat més conegut, El príncep, Maquiavel escriu que és millor que un governant sigui temut que no pas estimat, ja que l’amor és inestable i es trenca cada vegada que entren en joc els interessos personals del poble. La por, en canvi, és constant i estable. Per això, per a un governant és més adequat utilitzar la por per aconseguir els seus objectius.
