Plató (427-348 aC) i Aristòtil (384-322 aC), tots dos grecs, són considerats habitualment com els filòsofs més grans de tots els temps. Les seves obres encara avui es continuen estudiant amb molt d’interès, perquè van donar forma a molts àmbits de la filosofia durant molts segles.
Sobre la Veritat:
Per a Plató, el món és com una cova on les persones no veuen la veritable realitat, sinó només les ombres dels objectes que es projecten a la paret de la cova. Per això, no podem confiar només en els nostres sentits per entendre la Veritat de les coses observant la natura. De manera semblant als principis bàsics de les demostracions matemàtiques, les formes veritables de les coses naturals existeixen en la nostra ment. Així doncs, la veritable forma de la realitat es contempla més que no pas s’observa, i només el filòsof arriba a entendre la veritat de les coses.
A diferència de Plató, Aristòtil creia que calien els sentits per conèixer bé la realitat del món natural. L’observació sistemàtica i l’anàlisi de la natura, combinades amb la lògica, són el camí cap a la Veritat. Aquest mètode d’observació és el que avui anomenem “ciència”.