Amb l’esperança que sant Nicolau aviat hi arribaria.
Els nens jeien arraulits, ben abrigats als seus llits,
mentre visions de prunes de sucre dansaven dins els seus caps,
i la mama amb el seu mocador al cap, i jo amb la meva gorra,
acabàvem d’apagar el cervell per fer una llarga migdiada d’hivern.
